CRISI – CRÍTICA - CRITERI
Vam començar el cicle per les comarques gironines el divendres 18 de setembre a la tarda, avui fa casi un mes, o més ben dit, el farà el proper cap de setmana 17 i 18 d’octubre, quan estarem immersos en les trobades per la cooperació local.
El primer lloc on vam aterrar va ser a Santa Coloma de Farners, La Selva. Malgrat alguns retards per imprevistos logístics, finalment la xerrada es va poder dur a terme satisfactòriament. Tot i això, no ens vam salvar d’una petita plovisquejada i ventada, que no va arribar a temporal però ens va donar un tret de sortida ben sonat en un ambient insòlit. Estàvem sota les voltes de la plaça de les peixateries velles, al centre de la vila. Amb el vent i les gotes que arrossegava, ens vam anar arraulint més, apropant-nos els uns als altres, cosa que també va donar un clima més proper a la xerrada. Després el temporal es va anar calmant i vam poder continuar amb tranquil·litat. Durant el piscolabis vam poder degustar tot un seguit de productes cortesia de la gent que ens va ajudar en l’organització, gent del poble: tothom va aportar el seu granet de sorra, des de les tomates de l’hort a l’oli del parent de Jaén, fins als embotits de la matança del porc.. La gent que passava es sorprenia molt de veure un debat al carrer. La part de debat va ser prou interessant, vam estar parlant de la possibilitat de l’organització en assemblea, bàsicament, i de si el que proposàvem era o no realment nou. Hi va haver un noi que va dir una frase molt bonica i explicativa que hem fet servir més endavant quan ens hem trobat amb intervencions similars a d’altres xerrades…la intervenció va ser en resposta a una altra intervenció que deia que les propostes de canvi social i autogestió generalitzada “no eren res nou”. Aquest noi, comprenent el que significa la Democràcia Inclusiva, va contestar dient que es tractava de “antigues notes per composar noves melodies”. I creiem que les propostes han d'anar en aquesta direcció: prendre alguns elements dels vells moviments socials transformadors, per elaborar noves construccions a l'altura dels temps que corren.
El dia següent vam anar a la capital alt empordanesa, Figueres. Vam enganxar un dia de nombrosos actes al carrer, des de hip-hop a la rambla fins a fira d’entitats amb concert inclòs. En un principi havíem de fer l’acte a la plaça del teatre jardí, així constava en la nostra instància entrada a l’ajuntament a principis de juliol. Així es va fer saber als diversos col·lectius figuerencs per intentar que no es coincidís amb altres actes al mateix dia. Però vareta màgica (de l’administració?) precisament la mateixa plaça que havíem reservat va ser l'escenari, el mateix dia i hora, de la fira d’entitats…amb concert inclòs. Com es pot parlar i tenir un debat públic enmig d’un concert? No es pot. Precisament el que sempre passa amb la informació i el debat racional i possible entre la ciutadania: no es pot donar, perquè sempre hi ha massa xivarri, massa dispersió, massa estímuls. Nosaltres això no ens ho podíem permetre. Tampoc ens podíem ni volíem permetre el pagament d’una taxa per ocupació de l’espai públic, que s’aplica a les entitats i ciutadans figuerencs que volen fer un acte al carrer, sense ànim de lucre. S’aplica una ordenança de venta ambulant a les entitats. I si ens equivoquem, doncs que ens expliquin què és el que s’aplica, que no van saber explicar-ho ni ells mateixos. Finalment, vam decidir fer el nostre acte a la plaça de darrera l'església, molt aprop de la plaça del museu Dalí, apel·lant al dret de reunió pública. Allí vam estar més tranquils, i també més apartats de la vista. Les xerrades van anar prou bé, tot i que la participació va ser una mica baixa per tractar-se d’una ciutat tant gran. El piscolabis també va ser cortesia d’una bona mare carnissera que ens va preparar una safata que feia molt de goig. El debat també va girar força entorn de l’eficàcia de l’organització en assemblea i vam arribar a la conclusió que tenim molt a aprendre en temes organitzatius, de saber escoltar, argumentar…per una nova societat on la ciutadania ha de poder prendre totes les decisions, ens cal una nova educació i formació com a éssers socials, polítics i comunitaris.
El cap de setmana següent passàvem per La Bisbal i per Olot. A La Bisbal vam fer una bicicletada que va animar tot el poble (no és que els animés a venir, però els va animar al veure una mica de moguda pel carrer). Fèiem la nostra fila: ens vam disfressar amb perruques dels anys 60, verdes, taronges, llises, arrissades… una de les bicis arrossegava un carro amb una nena preciosa que anava repartint fullerons i un cartell enganxat al darrera que constatava que “vull arribar a final de mes!” Comptàvem fins i tot amb un cotxe escombra que portava música i des del qual s’anava fent propaganda de la xerrada. Va ser realment divertit! La conferència va ser més fluixa, però, a nivell d'assistència. La majoria dels assistents estaven ja vinculats a moviments socials i poca gent del poble interessada a nivell individual es va acostar. El piscolabis va ser molt bó i original, amb la participació de totes: vam aprendre a fer sushi amb arròs, alvocat, salmó…mmmm realment bó! I una mica de vinet que ens va animar a continuar. El debat va ser fructífer, vam estar una bona estona discutint, sobretot de com implicar més gent en el moviment de transició i no quedar-nos sempre amb les mateixes persones. També vam parlar de propostes a nivell local que es podrien tirar endavant, com per exemple horts comunitaris.
A Olot, teníem moltes expectatives. La Plaça Major és un lloc molt cèntric on podia haver vingut molta gent. A mesura que ens acostàvem amb la furgoneta cap a la ciutat, l’Edu, un dels ponents que han participat del cicle, s’anava mirant el temps via Internet…i va deixar anar, com aquell qui no vol la cosa: “A Olot està plovent. És l’únic lloc a Catalunya…bé, al costat d’Igualada també han caigut quatre gotes”. A nosaltres el que ens va caure són els ànims! Vam arribar i efectivament estava plovent. Vam estar donant alguns fulletons a la gent que passava per la plaça però com que no parava de ploure (no molt però el suficient com per no poder fer l’acte a fora) doncs va haver de fer-ho a un local proper i l’assistència va ser força minsa. Durant la pausa vam poder degustar una coca típica d’Olot que va endolcir l’ambient. Ens havíem deixat la presentació en ordenador que portàvem i només en teníem una d’antiga, així que alguna de les parts vam explicar-les a seques, però també va estar molt bé per aprendre a no dependre sempre d’un suport que et guia. El debat va ser bastant curt però alguna gent va sortir animada a participar a les trobades de cooperació local.
El tercer cap de setmana del nostre periple, arribàvem a Palafrugell i a Girona. Això ja són paraules majors! A Palafrugell ho vam fer al Teatre Municipal, que és un lloc públic i molt cèntric i es va considerar que la mateixa gent que hagués vingut al carrer entraria al teatre. La participació va ser força bona i la difusió molt original: en comptes de bicicletada hi va haver tamborinada que va ressonar per la plaça mentre repartíem alguns fulletons i els avis del casal de la fraternitat ens miraven encuriosits. La xerrada es va allargar una miqueta en la primera part i vam agrair molt que la gent aguantés de cara a la segona. El debat tampoc va estar malament i ja es van donar algunes intervencions al llarg de les xerrades A l.’acabar vam fer un sopar comunitari a l’Ateneu, amb tot el que hi havia sobre la taula: pa amb tomata, cus-cús, els meravellosos sucs de l’APA (Alegria Pagesa) de Balaguer, un bon vinet…i uns gelats artesans de postres per llepar-se els dits! Vam conèixer la història d’aquest local i les activitats que s’hi fan, tornarem!
A Girona l’acte va ser especial. Va anar molt bé per la quantitat podem dir, però en canvi es va ressentir la qualitat. Estàvem enmig de la Rambla de la Llibertat un dissabte a la tarda i per tant passava molta gent, que estava encuriosida, que ens escoltava una estona, que s’apuntava a les llistes per rebre més informació i que agafava material de la taula…però el públic doncs ,era més canviant i no es permetia tanta concentració enmig d’un lloc on passa tanta gent passejant i comprant! Moltes persones però, es quedaven parades que es fes un debat al carrer. A la mitja part vam degustar unes coques molt bones gràcies als nostres companys del grup nord est decreix. A l’inici de la segona part vam tenir un bon ensurt, i és que resulta que va començar a sonar un so insuportable d’ocells carnívors pels altaveus de la Rambla. No, no era un boicot al nostre acte, però realment ens ho posava difícil…es tracta del mètode que es fa servir a Girona per pal·liara la plaga d’estornells. Un mètode ecològic però pels ciutadans un pèl molestós. Per una estona va costar concentrar-se però afortunadament va durar poc la intervenció aviar. Al final, algunes persones es van animar a participar més activament, i el debat va anar prou bé, centrant-se en temes d’educació i política.
I finalment, ja arribem a l’últim cap de setmana….cap a Torroella de Montgrí I banyoles. A Torroella no les teníem totes, té fama de ser un lloc conservador i durant la bicicletada de difusió de l’acte vam tenir-ne algunes petites mostres. Però tot i això, l’espai que teníem a Can Quintana era molt acollidor i adequat. Al principi érem pocs però al cap de pocs minuts va començar a arribar més i més gent i vam arribar a ser una trentena ben bé. Tothom estava molt atent i es va donar una mica de de debat entre mig de la xerrada, ja que no hi havia pausa i ho vam fer del tirón. Un senyor d’edat avançada es va alterar bastant, i després que una altra senyora ens felicités, ell ens va dir que dèiem mentides, que el problema és que la gent no treballa, i que nosaltres igual…és un antic fuster que ha vist molts canvis al poble que no sap com explicar i culpa a les noves generacions de tot el que veu al seu voltant i no entén. No es va voler quedar a la segona part de l’acte, tot i la insistència d’alguns assistents. Finalment vam tenir una bona estona de debat també, sobre com ens hauríem d’organitzar, sobre el paper de la tecnologia, l’educació etc. Va ser sorprenent i molt bonic l’acte de Torroella, hi va haver un clima molt agradable entre tots!
A Banyoles, vam fer una bicicletada pel poble, enmig del mercat medieval, difonent la xerrada. La gent estava molt oberta i interessada. La xerrada es feia a Porqueres i teníem el reclam de l’assistència de l’Enric Duran. Va venir molta gent i va ser molt bonic també, especialment el debat. Es van tocar molts temes i hi havia gent de totes les edats: vam parlar de la tecnologia, dels valors i la consciencia, de les estructures, de la globalització, dels problemes que teníem a casa per entendre’ns, des passos que fèiem cada dia, dels grups de consum….una parella de gent gran entranyable, ens va convidar al seu poble de l’Alt Empordà a fer una xerrada. Van fer algunes apreciacions molt encertades que il·lustraven de manera molt senzilla el funcionament del sistema, que havíem estat explicant a la xerrada. Concretament, ell va dir: “si tens un amo que té la pela i et diu el que has de fer, si no li agrada el que fas....t'elimina. Ho tens difícil per fer el que vols o creus que hauries de fer!” i ella va dir que li semblava que aquests actes s’haurien de fer molt més sovint “quan trigarem a tornar a veure una cosa com aquesta?”. Doncs no massa, senyora! Cada cop som més persones participant, i la idea és establir debats públics i punts de trobada a tots els pobles i ciutats on calgui, per discutir i construir alternatives a la situació actual…
I aquí s’acaba aquesta petita crònica-resum del que ha estat aquest mes de xerrades i debats pels carrers i locals d’algunes poblacions de les comarques de Girona. Això només acaba de començar, però estem molt contents d’haver fet aquest pas cap al canvi que volem i necessitem!
Laia Vidal
Octubre de 2009